Cançó de cap i peus
Vestida per l’ocasió i molt bonica,
no aixeca un pam ma petita.
Fa una pasa i se la mira,
gira el cap i cau al terra
i torna i s’alça sola,
vestida per l’ocasió i molt bonica.
Amb les mans agafa el cel,
dues pases, molt més grans
ara sí, ja avança decidida,
no aixeca un pam ma petita.
El món és seu, tot seu
i tremola en caminar i dubta,
es mira els peus, ens mira
vestida per l’ocasió i molt bonica.
Mira el món que se la mira
gira cua i va endavant
cap a l’aigua i de cap a la vida,
no aixeca un pam ma petita.
4 comentarios:
Me parece que me falta saber catalán para poder ir vestida para la inauguración de tu blog...
Buenos días a ti también!
Sus suaves palabras llegaron volando suavemente a mi alma y alli se han quedado resonando.
Un placer contar con su presencia en mi humilde morada, donde sera bienvenido cuando guste.
Besos susurrados :)
Un pató!.....tengo que apeçrender mas catalan....
te dejo saludos por acuyá!
joder hermano espero estemos en contacto.
un abrazo revolucionario y lleno de rabia
javier moyano (director rabiarte)
Publicar un comentario